L’acupuntura no tracta malalties sinó persones

Quan em pregunten si l’acupuntura pot anar bé com a tractament per a una determinada dolència, sovint repeteixo amb una de les primeres coses que vaig aprendre a classe: “L’acupuntura no tracta malalties sinó persones”.

La pràctica de l’acupuntura implica la realització d’un tractament integral. La persona que rep la sessió d’acupuntura percep un conjunt d’estímuls que desperten la seva capacitat d’homeostasi, és a dir, les seves facultats defensives i auto-curatives. En resum: la seva capacitat de cercar el benestar.

La persona que vé a la visita d’acupuntura percep que el tractament va dirigit al reforç de la seva salut: Fa que se senti millor al sortir que a l’entrar. Les tensions s’han esfumat, i les debilitats s’han reforçat. Aquest és el primer indici que observa el pacient, i és aquesta sensació el què li porta a pensar que, efectivament, les coses van per bon camí i que, amb aquesta força i salut, la qüestió que el preocupa –la dolència o malaltia en concret–, s’alleujarà i fins i tot arribarà a desaparèixer.

L’acupuntura no tracta directament la malaltia. No es combat res ni ningú. Si s’expulsa alguna cosa, serà el propi cos qui ho farà. A la sessió d’acupuntura no es lluita. Aquesta no és la idea. Amb l’acupuntura es reforça i s’ordena, i amb les facultats ordenades i reforçades, ara sí, les malalties s’alleugen.

L’objectiu d’una sessió d’acupuntura és posar el cos del pacient en les condicions òptimes perquè pugui resoldre els seus trastorns de salut. Perquè pot fer-ho, i de vegades només necessita una petita ajuda per aconseguir-ho.

No Comments

Post A Comment

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies