Al fons hi ha l’alè

Al fons hi ha l’alè

Hi ha una corrent que defensa que les emocions estan darrere de moltes de les malalties que ens afecten, que la causa de la malaltia sol ser emocional. També sentim molt a dir que som el que mengem, i això vol dir que si mengem bé la salut s’incrementa i que si mengem malament es disminueix.

Crec que avui en dia és indiscutible que tant les nostres emocions com la nostra alimentació tenen una incidència directa en la nostra salut, i que no podem oblidar-nos-en: les coses que ens passen tenen a veure amb les coses que fem, i resulta imprescindible aprendre a gestionar les emocions i regular la dieta si aspirem a tenir un bon estat de salut.

Però podem donar un pas més: Més enllà de les nostres emocions i més enllà d’allò que mengem, o més aviat més endins de tot això, hi ha l’alè que respirem. Com de manera subjacent al què mengem i al què sentim hi ha el com ho fem, i la nostra respiració revela, precisament, com està aquest com. En funció de com respirem menjarem bé o malament, sentirem emocions i les deixarem enrere, superades, o bé les retindrem i s’estancaran en algun indret del nostre cos i el nostre ànim.

Si respirem bé, vehicularem les nostres emocions i les nostres digestions, i tot els nostres moviments, el nostre descans, els nostres pensament i les nostres decisions amb plena consciència. Respirar bé ens porta a menjar bé, a sentir més profundament, a digerir el què hem menjat, a descansar profundament. Una respiració calmada i profunda és garantia de bona gestió emocional. Una respiració profunda calmada i profunda és garantia de que es menjarà la quantitat necessària, i no més. Mantenir una respiració adequada és un mètode efectiu de prevenció de les malalties perquè és partir d’allò que es fa de manera subjacent a totes les altres activitat.

 

La respiració va al fons de tot

 

Rere totes les activitats fisiològiques hi ha l’alè que les promou. Mentre respirem, mobilitzem el nostre organisme, internament, i donem la velocitat adequada a cada uns dels processos que està tenint lloc. Com més profund sigui el nostre l’alè més harmònic serà el nostre ritme fisiològic.

L’alè impulsa la vida, i centrar-se en promoure aquest alè i naturalitzar-lo de la manera més profunda possible serveix per harmonitzar tots i cada un dels processos fisiològics.

 

En xinès, l’alè és anomenat qi

 

Aquest alè, en xinès, s’anomena qi 气. Se sol traduir per energia vital, la qual cosa no és desencertada, però és important no dissociar la noció de la idea d’alè. L’hàlit vital és la respiració de vida, no és només l’oxigen que respirem, sinó també l’impuls amb què esperonem els processos orgànics, l’energia que ens manté en vida. Si el nostre cos és fet en un 70% d’aigua, la força que belluga aquesta aigua és l’alè qi 气.

Partir de la idea de qi 气 a l’hora de contemplar totes i cada una de les activitats que realitzem –menjar, descansar, digerir…– i les sensacions que tenim –emocions, sensacions físiques, inquietuds, pensaments…– és partir de l’hàlit que les promou i les vehicula a totes elles, i fer-ho és garantia de que les realitzarem adequadament.

Tot comença i tot acaba amb la respiració, i si enlloc de ficar-nos en cada una de les coses que efectuem o ens passen ens fixem en el motor que les vehicula les estarem posant tots a lloc. Cada una al lloc que li correspon, en la mesura que li correspon, i amb el tempo que li correspon. És el qi 气 el que ho posa tot al seu lloc, perquè el qi 气 és allò que tot ho dinamitza.

Tags:
,
No Comments

Post A Comment

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies