Depressió

Apunts d’una depressió

La depressió és perdre-li el fil a la vida, no trobar-hi sentit. Ni els psicòlegs ni els psiquiatres te’n parlen gaire, d’això, però en certa manera una depressió és deixar de creure en la màgia de la vida.

Mentre m’ho està dient, la Marta, jo estic silenci i tinc temps de pensar-hi. M’adono que mai he estat deprimit del tot. Però he tingut algunes caigudes, i gràcies a això puc imaginar-me per on deu anar la cosa…

Estar deprimit és estar tancat, em diu. És una putada. Ara ho ha dit. Crec que aquí ha donat al clau: El tancament. El tancament és el què explica el sense sentit, l’absència de màgia. Em penso que estar obert és el contrari a estar deprimit.

Estàs tancada. Hermèticament, i no trobes les forces per obrir-te. Encara no ho entenc…

… i no sé si es pot entendre, em dic. Em penso que la vida és així, que conté, en si, l’ordre i el desordre, el sentit i el sense sentit, l’obertura i el tancament… i penso que, simplement, es tracta d’esforçar-se per tendir a l’ordre, al sentit, a l’obertura, sabent que la vida, però, podrà fer amb nosaltres el què vulgui.

No entenc perquè, no ho comprenc: En un moment determinat, es pot deixar de sentir la pròpia energia vital i perdre la capacitat de sorprendre’s i gaudir. Però, com dius, cal acceptar-ho. Assumir que la vida pot fer el què vulgui amb nosaltres. I em penso que és quan deixes de lluitar contra el què et passa que comences a avançar.

Potser sí, imagino, perquè deu ser quan veus el sense sentit que pots apreciar, i començar a entreveure, que el sentit s’amaga rere petites coses… que de sobte en tenen.

I m’imagino que aleshores ja pots començar a estirar del fil, perquè tot i la nostra petitesa també som algú, i podem fer-hi alguna cosa…

Però ja se n’ha anat fa una estona, la Marta, feliç i contenta, sabedora que se n’ha en sortit, amb l’ajuda de molts però pel seu propi peu, i que ha adquirit una experiència que difícilment podria haver tingut si no fos per això que ha passat. I somric, content, perquè sens dubte ha sabut retrobar-la, la màgia de la vida, entregant-se a la futilitat del sense sentit, d’on n’ha emergit, de nou i tampoc sabem com, el sentit. L’alegria.

L’obertura.

No Comments

Post A Comment

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies