Un dolor és un bloqueig

Un dolor és un bloqueig

La medicina xinesa va néixer sota la premissa que el dao, l’esdevenir inexorable de l’Univers, era ineludible. El dao no era una cosa, sinó un procés (un procés fet de processos, un procés que engloba tots els processos, però un procés tanmateix), i la característica més pròpia dels processos és que cursen en el temps.

En el marc d’aquesta perspectiva, tots els fenòmens tenen lloc en el si d’aquest escenari daòic, res escapa a formar part d’aquest immens procés i res escapa a complir la seva norma principal: l’acció progressiva. L’harmonia d’un fet, per tant, s’expressa en la seva continuïtat natural. Per contra, tot allò que no avanci correctament serà inharmònic.

 

Harmonia i desharmonia

La salut expressa un estat d’harmonia perquè significa que els processos fisiològics d’un organisme s’estan duent a terme tal com correspon. En canvi, el trastorn és una alteració d’aquest procés, ja es tracti d’una interrupció, d’un flux desmarxat o d’un progrés a contra-corrent.

Tard o d’hora, el desordre acaba implicant un estancament. Quan alguna cosa que hauria de bellugar-se no ho està fent degudament, obstrueix espais que no hauria d’estar ocupant. Com quan durant la Setmana Santa els cotxes dels Barcelonins omplen l’AP7, o com quan un turista anglès circula, de matinada i sense pensar-hi, pel carril de l’esquerra de la carretera.

Sigui quina sigui la naturalesa del trastorn, aquest acaba provocant una obstrucció, perquè alguna cosa deixa de fluir en el seu sentit i ordre natural. a més a més, més enllà d’ell mateix, alguna cosa modifica el seu curs per adaptar-se a l’alteració.

En el cos humà el bloqueig pot presentar-se en forma d’acumulació d’aliments a l’estomac o de femtes als budells, de sang estancada als vasos, de moc que obstrueix el nas o d’aire brut que s’acumula al fons dels pulmons. Ja es tracti d’una inflamació, un quist, una tumoració o una hèrnia, la naturalesa del desordre sempre és la mateixa: la de l’acumul.

 

La vida com a progressió

Però la vida avança igualment, a pesar del bloqueig que pugui haver-se presentat. Per tant, la obstrucció provocarà que la vida ja no flueixi amb la naturalitat que ho hauria de fer, i s’haurà d’empescar mecanismes alternatius per fer-ho.

La vida no s’atura –ja hem vist que el el marc daòic el seu progrés és una condició necessària–, per tant, el trastorn repercutirà en altres indrets que, afectats pel desequilibri, provaran de compensar-lo. Com quan un tren que va massa a poc a poc fa que el següent comboi disminueixi la seva velocitat o quan, contràriament, va massa ràpid i topa amb el que li anava per davant.

 

L’acupuntura al servei del dao

L’acupuntura pren sentit en aquesta visió del cos i de la vida, i s’utilitza per a dos usos complementaris: Si és possible, per provocar el desbloqueig de la obstrucció en qüestió. Amb l’estímul que provoquen les fines agulles filiformes, fa que l’organisme doni sortida als aliments estancats, esperoni els vasos sanguinis per tal que en ells hi flueixi la sang, expulsi els mocs que obstrueixen el nas, o activi la circulació d’uns líquids orgànics que tendien a acumular-se a les articulacions…

Si l’acupuntura no pot arribar a desfer el bloqueig, com a mínim permet compensar-lo per tal que afecti el mínim possible al conjunt de l’organisme. L’acupuntura minimitza el desequilibri que comporta aquest estancament, i així, encara que aquest hi sigui, permet que la resta de l’organisme gaudeixi d’un major equilibri. Com si el desordre no hi fos. És així com es prevenen possibles danys que es produirien a la llarga, deguts a un desordre previ.

L’acupuntura, doncs, tant pot fer-se servir com a tractament d’elecció com a tractament complementari, tant és un mètode curatiu com preventiu. Dependrà del cas. Sovint, de fet, és mentre es duen a terme les sessions que es pot veure l’abast de l’èxit.

Vet aquí perquè quan es diu que l’acupuntura equilibra i harmonitza no s’està recorrent a una mera evocació poètica o a una filosofada mancada de significat orgànic. Al contrari, aquesta expressió descriu perfectament el principi terapèutic que es realitza amb l’acupuntura: Harmonitzar és regular el curs d’un procés, ordenar-ne la progressió, i equilibrar els possibles efectes col·laterals, per tal que no es desmarxin altres processos que tenen lloc simultàniament.

Si hem dit que el dolor és un bloqueig, la funció de l’acupuntura és, simplement, desbloquejar.

No Comments

Post A Comment

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies