Cos

El cos humà: Un tot interrelacionat

Si jo tinc un problema de pell no puc conformar-me a dir, senzillament, que tinc un problema de pell: Tot jo tinc un problema.

Potser aquest problema es manifesta només a la pell –cosa poc probable, perquè segurament aquest problema presentarà indicis en altres parts del cos– però ni en el cas que això sigui podríem parlar, realment, d’un problema de pell. El nostre malestar és nostre, no de la part que presenta la molèstia, i de la mateixa manera que els nostres mals de cap venen amb nosaltres, també ho fan tots els nostres problemes i totes les nostres dolències.

Quan el problema es manifesta estem davant d’una conseqüència. I no hi ha dubte que la conseqüència no és ben bé el mateix que la causa, encara que una sigui continuació de l’altra. Potser si presto atenció a la dieta, a les emocions i al sistema nerviós puc entreveure que el mateix que problema que s’està manifestant a la pell ho està fent també en altres parts del cos. Potser allí ho farà d’altres maneres, en efecte, però aquestes altres formes potser ens estaran revelant una mateixa naturalesa patològica.

 

No tinc un problema de pell, doncs?

 

Potser seria més adequat dir que hi ha alguna cosa que no funciona bé, i que aquest desordre es manifesta la pell, en efecte, però que molt probablement el trastorn no es redueixi a la pell. Dir-ho així ens porta a prestar atenció i provar de copsar què més li està passant al nostre organisme, perquè allà on hi ha un símptoma hi ha un fil del qual podem estirar.

Aquesta manera oberta d’entendre els problemes és l’enfoc que la medicina xinesa té sobre els trastorns de salut. Mai una cosa queda reduïda a un àmbit concret. Per definició, tot succeeix a tot arreu, com un patró de comportament, com una tendència de funcionament, i encara que els indicis d’aquesta propensió s’apreciïn més en uns indrets que en altres, estan tenint lloc a tot el cos.

De fet –més encara!– l’arrel del problema no té perquè estar a l’indret on aquest es manifesta. Ja sabeu que sempre explico l’exemple del riu, de la barrera, i de les inundacions i la sequedat que resulten, a banda i banda del riu, com a conseqüència d’aquesta barrera.

Problemes de diferents menes que estan tenint lloc en diferents parts del cos poden ser deguts a una mateixa causa. Per tant, i sempre estem parlant en el marc de la medicina xinesa, per enfrontar un problema caldrà partir de la idea que tot està interrelacionat. Els problemes de pell no són només problemes de pell, ni els problemes d’ossos són només problemes d’ossos o les alteracions de les menstruacions són només temes menstruals. Tot té sempre molt a veure i davant d’un problema de pell caldrà preguntar com estan els ossos i les articulacions, com són les menstruacions, i tota una bateria de coses més. Perquè? Doncs potser perquè gràcies a aquesta investigació podrem copsar que els líquids orgànics que manquen a la pell estan acumulats a les articulacions, qui sap. Potser aleshores serem capaços de veure que la solució no per força passa per receptar un remei contra la sequedat de la pell i un altre contra l’acumulació de líquids a les articulacions, sinó que amb unes fines agulles d’acupuntura que obren una comporta allí on hi ha la barrera n’hi ha suficient.

L’acupuntura no acostuma a ser un tractament simptomàtic. Ara, si resol els símptomes que ens molesten és perquè va a l’arrel de la qüestió, i és que l’acupuntura va néixer, justament, per donar una resposta d’arrel als problemes.

Els símptomes són com les branques, ens diuen els acupuntors, i totes les branquen emergeixen d’un mateix tronc. Encara que jo tingui problemes de diferents tipus, tots ells tenen una cosa a veure, i aquesta cosa que relaciona les diferents coses que em passen no és d’una importància menor, precisament: totes les coses que em passen tenen a veure amb mi. Jo soc el vincle que relaciona totes les coses que em passen. Tot el què em passa està relacionat perquè sóc jo qui ho relaciono.

 

La gestió la pròpia salut

 

Gestionar la pròpia salut no sempre és fàcil, ni tampoc sempre possible, però des del punt on ens trobem sovint hi podem fer alguna cosa. Molts cops no som de tot responsables del què ens passa, però això no vol dir que no poguem intentar millorar. Si entenem que el problema que ens preocupa és un tema general més que particular, ens posarem en alerta per veure què més ens està passant i què més estem fent, que també té a veure amb el patró de comportament que es revela en aquest símptoma que s’ha presentat.

La qüestió no és, per tant, si tenim la culpa del què ens passa. La cosa consisteix més aviat en agafar la paella pel mànec i provar de veure què podem fer-hi nosaltres. La idea no és posar focus en el problema sinó en la solució. El problema pot tenir moltes causes, i moltes d’elles ens poden resultar desconegudes. La proposta de la medicina xinesa radica en que tothom pot assumir una certa responsabilitat en la gestió de la seva pròpia salut, i ens convida a que ho fem.

La manera com veiem el món i les emocions que sentim no son temes menors. Tots tenim les nostres dificultats, a tots ens costen certes coses, però tots avancem en aquest camí que és la nostra vida, i tots tenim capacitat de decisió sobre ella. Allò que decidim influirà sobre la nostra salut. Tenim força a veure amb les coses que ens passen, i el fet que no tot estigui a les nostres mans no vol dir que el què ens passa no tingui res a veure amb nosaltres. Sovint podem fer alguna cosa més. Això no vol dir que tot estigui a les mans, només vol dir que podem intentar de fer alguna cosa més.

 

Sentir-se en pau

 

La primera cosa que hem de procurar és sentir-nos en pau. Qüestions laborals, econòmiques, emocionals, familiars, espirituals i de tota mena tenen a veure amb la nostra salut. A nosaltres ens correspon discernir què ens convé i que no. Un s’ha de sentir amb pau amb un mateix, o com a mínim ha de procurar-ho.

Estar en pau aporta molta més salut del què sembla. Quan estem en pau mengem el què convé, diem el què sentim, fem el què ens agrada, ens donem el què necessitem. Tot allò que ens faci sentir la salut ens farà sentir-nos en pau. La pau és un camí que ens guia cap a la nostra salut i el nostre benestar. De fet, l’indici més rellevant que tenim per entreveure que l’arrel s’està posant en ordre és l’aparició d’aquesta pau.

Nosaltres estem en la posició idònia per poder escoltar-nos a nosaltres mateixos. Cadascú té un punt de vista privilegiat sobre la seva salut. Perquè pensem, tant sovint, que algú altre ha de saber millor que nosaltres què ens convé? Moltes vegades això no és així. Nosaltres mateixos podem fer moltes coses per ajudar-nos.

Fer-ho és tan assenyat com confiar la pròpia salut a un especialista. De fet, les dues coses són necessàries, perquè una cosa mai podrà substituir a l’altra.

No Comments

Post A Comment

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies