Drac peix

El drac peix

Una vegada un drac molt juganer va baixar del cel, es va capbussar dins d’un llac i, quan va veure que els habitants del llac es movien per l’aigua amb tanta facilitat i gràcia, es va transformar en peix.

Un dia, un vell pescador que estava tirant l’ham el va tocar a l’ull i li va fer molt mal. Amb un ull borni, el drac va tornar al cel a queixar-se als déus pel que havia passat. Els déus, rient, li van contestar:

-Si et vas disfressar de peix no ens estranya gens que un pescador et ferís. Com goses ara culpar-lo?[1]

 

Com a metàfora d’un estat de preexistència, el drac simbolitza una condició a partir de la qual una criatura pot prendre forma: és quelcom que encara no ha pres cos, una força capaç d’esdevenir qualsevol cosa

Per la seva part, el peix té una forma particular, és una vida adquirida, plasmada, i encara que pugui canviar una mica d’aspecte ja no és una mera entitat potencial, com el drac, sinó que ja té unes característiques determinades… per bé i per mal: Adquirir forma de peix li permet al drac existir en el món, jugar amb els altres peixos sense ser diferent a ells. La forma de peix li permet ocupar un espai concret en món real. Ara bé, en adquirir una forma i no una altra, el drac s’ha de cenyir a les normes que regeixen aquesta conformació particular, i això vol dir que deixa de ser la criatura del tot lliure que era com a drac.

Un peix no és com un mico o com un lleó, però tant ell com el mico i com el lleó son dracs: tots tres són dracs perquè drac no és altra cosa que la vida que pren forma en cadascun d’aquests animals: el drac és allò que fa que una cosa sigui com és.

Els éssers li oferim a la vida la possibilitat que prengui cos i forma, som dracs convertits en individus. Tots tenim una vida dins nostre: en cadascú de nosaltres s’hi troba una força que ens belluga, i aquesta força pren tantes formes diferents com individus l’allotgen.

Tots els éssers, per ser com són, compleixen aquest requisit: la vida els aviva. Això els iguala més enllà de les seves diferències. Son criatures d’aquest món i tenen, totes per igual, una mateixa dignitat. Totes beuen d’una font comuna que és el món que les alimenta, l’univers en el qual han sorgit com a éssers.

 

[1] Liu Xiang, El jardí de les anècdotes. Extret de El drac peix, de Liao Yanping. Maguregui Ediciones, 2005. Col·lecció Proverbis xinesos.

Tags:
,
No Comments

Post A Comment

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies