El meu amic és un tigre. Un apunt sobre l’art de l’acupuntura

El meu amic és un tigre. Un apunt sobre l’art de l’acupuntura

Sobre el concepte de qi en medicina xinesa se n’han dit moltes coses. Generalment, es diu que es tracta de l’energia que confereix vida als éssers. En efecte, qi és allò que diferencia els cossos vius dels morts.

El qi és l’halit vital, el baf de la vida que respira i batega en les criatures. Per mantenir-se, manté un diàleg amb el món extern, perquè l’aire i l’aliment que necessita en troben a for a seu. De resultes, podríem dir que l’aspecte mes destacable d’aquest alè vital és el fet que flueix. Entra i surt constantment: circula, alimenta, es transforma, es desenvolupa, se l’expulsa…

… i pot trastornar-se i posar-se malalt.

 

Fisiològic i patològic

Quan hàlit flueix amb harmonia, hi ha salut. Ara, si ho fa de manera inharmònica, ja sigui perquè s’ha desfermat, o perquè s’ha obstruït i acumulat allí on només hauria d’haver circulat, aleshores aquest mateix qi serà un fenomen patològic. El qi, per dir-ho en xinès, és yinyang, i això vol dir que pot comportar-se d’una manera, i també de la manera contraria.

L’aigua és font de vida, però també ens la pot treure. Per exemple, si morim ofegats. De la mateixa manera el qi no és ni bo ni dolent, és totes dues coses. Si funciona de manera ordenada, tal com la vida reclama, aleshores és font de salut i benestar. Si no flueix com li agrada al cos que l’allotja, però, aleshores la salut se’n ressent i es presenten els desordres.

 

Salut i malaltia: una mateixa energia que opera de manera diferent

És gràcies al qi que tenim salut, però també és gràcies al qi que ens posem malalts. El qi és com la vida mateixa. De fet, és el fet la vida mateix: El mateix que ens dona vida pot trastocar-se si es desordena. Un mateixa energia, en funció de si circula adequadament o no, ens aportarà salut o tot el contrari.

Vist així, el trastorn no és l’enemic a batre. Més aviat és quelcom que cal redreçar. El trastorn ens indica que allò que hauria d’estar fluint no ho està fent, que allò que hauria de circular harmònicament ho està fent de manera alterada, perquè s’ha estancat o precipitat.

 

L’acupuntura: l’art de redreçar la circulació del qi

L’objectiu d’un acupuntor –com també el d’un massatgista, d’un fitoterapeuta o d’un practicant de qigong– és el de redreçar aquest alè trastocat perquè flueixi de nou de manera natural.

L’acupuntor treballa perquè la nostra relació amb el qi sigui correcte, i això vol dir ambivalent: per una banda, ha de ser fort i vigorós, per avivar totes les parts del nostre cos sense demora. Per l’altra, però, ha de ser contingut. Si no està relaxat pot excitar-nos, i és que els trastorns poden ser deguts a la deficiència, però també per excés. L’alè vital ha de fluir i desplegar-se en la seva justa mesura, tal com convé que ho faci, seguint el principi yinyang.

 

El meu amic és un tigre

A l’alè cal esperonar-lo, avivar-lo, impulsar-lo, perquè de la seva fortalesa en depèn de la nostra vida. Però també cal frenar-lo, contenir-lo, adequar-lo. La nostra relació amb el qi és com la que tindríem amb el nostre animal de companyia si fos un tigre: el volem radiant de salut, però no volem que se’ns mengi. El volem fort i sa, però també volem mantenir-lo a ratlla.

Aquest amic tigre que tant ens estimaríem il·lustra la riquesa i la dificultat de l’acupuntura, i fan que a part de ser una ciència sigui tot un art.

 

Tags:
,
No Comments

Post A Comment

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies