Medicina xinesa és holista

Holisme i medicina xinesa

El tot s’immisceixen la part. Les diferents parts, en canvi, per molt que s’agrupin i s’assocïin, mai abracen del tot al tot. Aquest és el principi de l’holisme, i la medicina xinesa parteix d’aquest punt de vista.

L’holisme

L’holisme metodològic és una aproximació al món que parteix de la idea que les diferents peces que conformen un tot mai poden arribar a abastar-lo. Aquest tot, en canvi, penetra les diferents parts i les impregna a totes elles amb la seva naturalesa absoluta. Per dir-ho de manera simple: Son les parts les que provenen, deriven o sorgeixen del tot, i no a la inversa: Les parts es deuen al tot i permeten que aquest les conformi. Saben, però, que no poden participar per complet de la naturalesa d’aquest tot. Els queda gran. No poden arribar a comprendre la seva naturalesa.

El cos humà n’és un bon exemple. Les diferents peces que conformen un organisme participen de la vida que circula per aquest, i fins i tot la mantenen: La vida circula a través d’elles. Ja sigui en forma de sang, d’aire, aliments, etc., les substàncies que permeten el manteniment de la vida travessen els diferents òrgans, que les emmagatzemen i les transformen, però aquests òrgans, tanmateix, només són una part del procés, i si bé tots ells es deuen a la vida, la vida no sorgeix d’ells. La vida circula a través d’ells i es manifesta gràcies a ells, però la vida no és ells.

Pretendre que la vida sorgeixi dels òrgans seria entendre que el cos humà és com un cotxe, i que adherint les diferents peces podria arribar a obtenir-se la vida. Hi ha molta literatura al respecte –el mite de Frankenstein és dels més coneguts–, però l’assoliment de la vida per aquesta vida –la de l’aglutinament, l’addició, la suma de parts– resulta impossible.

L’element secret

Els xinesos varen reconèixer que la vida d’un organisme sempre conté un element secret, el de la seva unicitat, i que no en tenim prou amb les peces conegudes per arribar a donar-li vida. La vida té una qualitat única, indivisible, inseparable. És a dir, no pot ésser dividida. O hi és o no hi és. Encara que tinguem constància del cossatge on la vida es manifesta, no aconseguim atrapar la dimensió absoluta de la visa, aquella que fa que l’organisme sigui un tot complet, sencer. Indivisible.

Un cos, un tot, a pesar de tenir parts, té una naturalesa indivisible: la seva unicitat. Aquesta naturalesa és absoluta, i co-participa de l’existència com ho fa la relativa. És per això que l’holisme admet que el món és de naturalesa dual, alhora absolut i relatiu. Un cos, més enllà de les parts que en coneixem, conté quelcom que el vivifica. No sabem com ni perquè, però sabem de la presència d’aquest element que ens depassa. És un element absolut. Obro un parèntesi: és absolut en relació a allò relatiu, a allò observable, però no sabem si és absolutament absolut, perquè no en coneixem la naturalesa. Se’ns escapa. Quan l’anomenem absolut és per entendre’ns. Tanco parèntesi.

Les persones que varen donar origen a la tradició mèdica xinesa consideraven que la meravella –el secret– està enmig d’allò orgànic. No van distingir entre la physis i la metafísica. No van concebre dues dimensions paral·leles, una per la naturalesa, l’altra per allò sagrat. La vida era sagrada. La vida contenia allò sagrat en si mateixa. Van observar el món i van veure que aquest contenia el misteri, i ni el varen negar ni el varen apartar. Simplement el van acceptar.

L’univers contenia un component secret: la vida, i aquest el secret, que per una banda era reconegut i percebut, per l’altra era misteriós i inescrutable. Vet aquí una idea amb la que la medicina xinesa sempre ha conviscut i mai ha pretès superar.

El tot i les parts

L’holisme admet que la naturalesa és alhora secreta i cognoscible, absoluta i relativa (repeteixo: quan li dic absoluta ho faig des del punt de vista relatiu que, com a existències, podem adquirir). El tot pot penetrar les parts, e secret pot ferse present enmig d’allò conegut. Però no a la inversa: les parts no abasten el tot, ni allò conegut arriba a desemmascarar tot el misteri.

Certament, no cal ni dir-ho, hi ha altres metodologies que no parteixen d’aquesta premissa. Es tracta de mètodes d’aproximació al món més individualistes i relativistes. No admeten la possibilitat de que una naturalesa absoluta impregni les diferents peces que conformen un tot. Es tracta de punts de vista que molt útils i vàlids, i els fem servir constantment, però la medicina xinesa també contempla el punt de vista holista. De fet, es caracteritza per ser una medicina holista. Al llarg de la seva història la medicina xinesa sempre ha fet bandera de l’holisme. ¿Perquè? Perquè assumeix que la vida conté un secret, el qual es fa pales però inescrutable. L’inexplicable existeix, la vida no pot ser explicada del tot, i per tant, quan expliquem la vida, sempre ens deixarem d’explicar-ne alguna cosa.

El secret de la vida

El secret de la vida és un aspecte del qual tenim constància: ens travessa, el veiem i el sentim, notem que ens dona vida, sabem que som vius. Però a la vegada no som capaços de concebre’l, d’explicar-nos-el, d’entendre com funciona, de justificar perquè hi és. No sabem el perquè de la vida, però sabem que hi és.

L’alè de la vida, element que els xinesos anomenaren qi 氣, és allò –sigui el què sigui– que insufla la vida als éssers vius. Per a nosaltres, es tracta d’un hàlit vivificador el qual podem reconèixer però que a la vegada ens sorprèn. No sabem d’on prové ni com ha arribat fins a nosaltres. Aquest és el punt de vista de la medicina xinesa, i es tracta d’una manera realment humil de veure el món, perquè assumeix que no tot podrà ser entès o explicat. Però allò que romangui inconegut sí que podrà ser, com a mínim, reconegut.

I això és el què fa la medicina xinesa: ofereix aquest reconeixement a la naturalesa transcendent de la vida i assumeix que tot i aquesta podrà ser viscuda, coneguda, cultivada, cuidada, guarida i reparada, sempre podrà sorprendre’ns i meravellar-nos. La vida té la capacitat de donar-nos allò que no esperem d’ella.

Obrim-li les portes a la vida, doncs, perquè encara que sabem que ens supera, sabem que en formem part, i això ens omple d’alegria i de modèstia. Benvinguda sigui la vida, que ens troba, ens travessa i ens permet ser aquí, encara que nosaltres mai seriem capaços d’anar-la a trobar a ella.

No Comments

Post A Comment

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies