muntanya yin-yang

La muntanya russa i la muntanya yin-yang

Ens agrada pujar a la muntanya russa perquè les baixades ens aturen respiració per moments, i les corbes ens sorprenen d’abans que tinguem temps de veure-les venir. Hi pugem perquè volem deixar-nos sorprendre.

Pugem i ens divertim, res més. Així de simple. Passar-ho bé és fàcil i gaudir és un plaer. quan som a dalt, ens entreguem. Deixem que ens condueixi una inèrcia que no és nostra sinó que ve determinada per la pròpia atracció, i per tant, ens ho podem arribar passem molt bé sense ni tan sols haver de fer cap esforç: només hem de gaudir (o passar el tràngol).

Quan estem a la muntanya russa no ens guia cap intuïció ni ens esperona la força de voluntat. Simplement ens deixem portar: Ens lliguem ben fort als ancoratges i respirem profundament, perquè sabem que tan bon punt el vehicle es posi en marxa serem poc més que una pilota.

I és per això ens agraden les muntanyes russes… però no sempre volem deixar-nos portar.

 

No deixar-se portar

Si no volem ser com una pilota podem ser com un pilot: Podem agafar les regnes dels nostres passos i fer el nostre propi camí. Aquest camí tindrà dues facetes diferenciables, a les qual podem anomenar respectivament de la perspectiva i de la penetració, de manera que el camí que emprendrem serà de naturalesa yin-yang, és a dir, dotat de dos aspectes oposats però tanmateix complementaris. Vegem-los.

 

Observar la muntanya

Observar la muntanya vol dir prendre distància, separar-se de les coses. I és que per veure-hi bé cal tenir perspectiva. Això és el què podem anomenar observar la muntanya: prendre distància dels fenòmens i provar de veure’ls des de fora, procurant no implicar-nos-hi.

Per poder veure bé una muntanya només cal una cosa: allunyar-se’n una mica.

 

Fer el cim

De vegades el què necessitem és just el contrari: volem pujar la muntanya. Endinsar-nos als seus boscos, banyar-nos als seus rius, penetrar les seves coves, escalar les seves parets i, a ser possible, arribar a fer el cim, és a dir, aconseguir l’objectiu pel qual ens hi hem endinsat.

Aquest aspecte és complementari al d’observar la muntanya. És arremangar-se i mullar-se, és posicionar-se i prendre partit. És pura acció.

I entre l’acció i l’observació, entre la penetració a les profunditats de la vida i el distanciament per poder-la observar amb perspectiva, una fina agulla pot obrir-nos camí, perquè les agulles d’acupuntura no hi són només per ajudar-nos a posar ordre i salut en les nostres vides, ni tampoc per permetre’ns que puguem discernir millor què ens passa, sinó totes dues coses. L’acupuntura repara i prepara.

 

Prevenir i curar

És per això que es diu que serveix per prevenir i per curar a la vegada, perquè mentre es resolen certs desordres es prepara el terreny perquè els següents ja ni tan sols sorgeixin.

L’acupuntura ens ajuda a sentir-nos millor, sens dubte… però també ens ensenya a observar-nos, a que poguem canviar certs hàbits o costums que teníem mal entesos perquè no ens estàvem observant bé. Només cal provar-ho… és a dir: fer-ho i observar què passa.

No Comments

Post A Comment

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies