Fitoteràpia xinesa

La naturalesa de les plantes en la medicina xinesa

Arriba una forta onada de calor i, amb ella, la necessitat de refrescar-se i d’hidratar-se. Sembla que les temperatures encara aniran a més, però val a dir que la calor, avui, ja és de justícia.

En sortir de la feina he caminat una bona estona sota el sol i per això, quan he arribat a casa m’he preparat un bon te a la menta, aquell tan característic del Marroc, perquè la virtut de la fulla de menta fresca és la de refrescar.

Mentre gaudia del te una brisa d’aire s’ha colat per la finestra i he pogut gaudir, per uns instants, del paradís a la terra. L’aire en moviment, el mateix que tantes vegades molesta als veïns de Reus, avui no semblava provenir del nord-oest sinó que ben bé ha caigut del cel.

I la menta, ai la menta. Quina meravella, l’olor de menta. La menta refresca. La naturalesa de la menta, la qualitat que ens regala, és la de refrescar-nos. És per això que en beuen al desert del Sàhara, on saben bé que el millor, davant d’una onada de calor, és cobrir-se amb una fina capa de cotó i beure te amb menta. Amb menta fresca, naturalment.

No hi posen pas menta seca, al te, perquè la naturalesa de les fulles de menta no és la mateixa si s’han assecat. No en va els xinesos, en la seva farmacopea herbal, categoritzen les matèries en funció de les seves propietats, però també en funció de la seva naturalesa. La medicina xinesa, com veieu, estableix certes classificacions per categories que aquí ens són força desconegudes i que ens aporten nous punts de vista. I doncs… què és la naturalesa?

La naturalesa dels aliments i les plantes remeieres

La naturalesa és l’impacte que una matèria tindrà en el cos de qui la ingereix. Ja es tracti d’un aliment o d’un remei herbal, tot el què ingerim té les seves virtuts, i entre les virtuts podem distingir entre les propietats i la naturalesa. No cal dir com n’és d’important definir les propietats d’una matèria, perquè ens indica què ens aportarà, però també és important definir quina n’és la seva naturalesa, perquè la naturalesa ens explica quin impacte tindrà en nosaltres quan l’ingerim, i això no és menys important. Una de les aportacions més característiques de la medicina xinesa, juntament amb la diagnosi a través del pols o del tractament amb fines agulles d’acupuntura, és la d’aquesta noció clau.

Per exemple, el gingebre escalfa i la menta refresca; la carn de xai acalora mentre que l’enciam iceberg refreda. Més enllà de les propietats dels aliments hi ha la seva naturalesa, i conèixer-la és clau, perquè així podem evitar menjar quelcom que refredi quan tenim fred, i a la inversa.

La naturalesa dels aliments pot variar en funció de si estan cuites o crues, fresques o seques, i és per això la menta seca no refresca tant com si ens la presenten fresca. També cal tenir en compte que les naturaleses dels aliments també s’influencien mútuament. És per això que hi ha qui li posa canyella a l’orxata, per temperar la seva naturalesa freda.

La diferència entre la naturalesa i la temperatura

La naturalesa no és la temperatura amb la que ingerim l’aliment, sinó l’efecte que ens desperta el fet de prendre-la. Posaré un exemple: una manera de deixar de tenir fred a l’hivern és fer-se una dutxa amb aigua ben freda: l’impacte del fred en la nostra pell despertarà la nostra pròpia energia interna, i això ens aporta calor. No es tracta d’una calor que ve de fora, sinó d’una que emergeix de dins. És per això que podríem dir que la naturalesa d’una freda és escalfar.

Així les coses, el fred no sempre refreda, i la calor no sempre escalfa. La naturalesa, doncs, no és la temperatura en què prenem una substancia, sinó l’efecte que produirà en nosaltres. És per això que el te, tot i que es pren calent, pot arribar a refrescar tant.

Imagineu-vos que estem al desert del Sàhara i demanem que ens serveixin, sota la palmeta d’un oasi, una cervesa ben freda; o una orxata o un suc de taronja ben fred. ¿Sabeu què ens passarà? Probablement, més que refrescar-nos, ens agafarà un tall de digestió. A 50 graus no és convenient prendre una beguda tan freda. L’adequat és prendre una beguda refrescant. I ja hem vist que no és el mateix una beguda fresca que una beguda refrescant.

La importància de la noció de naturalesa

Davant d’una onada de calor, doncs, convé que la beguda ens hidrati i ens refresqui. És igual que la seva temperatura sigui calenta, l’important és que la seva naturalesa sigui fresca. De fet, que la temperatura sigui tèbia és adequat, perquè en ingerir-la ens entrarà la mar de bé: No ens produirà el xoc tèrmic que ens podria produir una beguda massa freda.

És per això que el te verd amb menta, aquell tan característic del Marroc, es fa amb fulles de menta fresca, i no amb una pols seca. La gracia és que sigui refrescant, i encara que la matèria sigui la mateixa, no manté la virtut de refrescar una vegada s’ha assecat.

No res doncs, ja teniu el meu consell. Recordeu la noció de naturalesa de la medicina xinesa: La naturalesa no és la temperatura amb què prenem una substància, sinó l’efecte que ens produirà. Si una matèria refresca, és de naturalesa fresca, encara que la prenguem calenta. Prepareu-vos un bon te a la menta i busqueu una bona ombra, o obriu bé les finestres. Qui sap si, com a mi, quan feu això el cel us enviarà una suau brisa d’estiu, que us pentinarà els cabells i us regalarà una estona de cel.

L’estiu és per gaudir-lo…. i no necessitem gran cosa per ser al paradís. Gaudiu-ne. Ja sabeu que a ecopuntura estem aquí per ajudar-vos, en qualsevol estació de l’any, a cultivar la vida.

No Comments

Post A Comment

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies