qi-principi-unicitat-medicina-xinesa

Sobre el qi i el principi d’unicitat en la medicina xinesa

Un dels principis en què es basa la medicina xinesa és el fet que, en el si d’un cos, tot hi està interrelacionat. El principi d’unicitat de la vida s’expressa amb el terme qi 氣, que descriu, en una sola paraula, el conjunt de les activitats fisiològiques que un organisme du a terme per al manteniment de la seva vida.

El nas forma part de la cara i els dits, de les mans. Naturalment, però, tenim un nom per nas i un nom per la cara, és a dir, tant la cosa petita com la gran tenen un nom, encara que l’una estigui a dintre de l’altra i, per tant, la cosa gran englobi la petita.

 

El qi engloba

De la mateixa manera, els xinesos donaren nom al conjunt de les funcions orgàniques: qi 氣. Aquest qi 氣 no és un element a part dels altres, no és una energia que circula amagada entre les venes i els nervis, entre els tendons i els musculs, per uns conductes inexistents, com un lladre que es belluga pels carrers d’una ciutat sense que els inspectors anatomistes aconsegueixin descobrir on és.

Ben al contrari, el qi 氣 només ens pot passar desapercebut si no pensem en ell, perquè el qi 氣 no és altra cosa que, justament, aquests nervis i aquests vasos sanguinis, aquests músculs i aquests tendons… en conjunt. És a dir, inseparablement: Com la cara és el nas, la boca, els ulls (i molt més que tot això), el qi 氣 és els òrgans, les entranyes, els músculs els nervis, els tendons i les venes.., i tota la vida que flueix per aquestes peces i entre elles. El qi 氣 és el cos, és la vida del cos, entesa en el séu conjunt i sense que quedi atrapada en cap de les seves parts.

 

L’holisme

Sens dubte, estem davant d’un concepte holista que descriu la vitalitat d’una vida en el séu conjunt. Qui no creu en la vida? Qui no capta la vida? Qui podria estar en contra de l’existència de la vida?

La medicina xinesa atorga una gran rellevància a aquesta premissa tan bàsica, sovint impensada o desconsiderada: la vitalitat d’un cos és important perquè, més enllà de les seves lesions o perjudicis –que remeten a una part o funció concreta–, existeix com un tot. La vida és més que les coses que la permeten, com la cara és més que el nas i la boca i els ulls i les orelles.

La vida en relació al cos seria com el moviment en relació el cotxe: En efecte, un cotxe permet el moviment, però el moviment no és el cotxe, encara que se serveix d’aquest. El cotxe és un vehicle, tothom ho sap. Doncs bé, també el cos és, per a la vida, un vehicle, i això, la medicina xinesa, també ho sap.

 

L’acupuntura i el qi

La medicina es basa en el qi, i és sobre el qi 氣 que actua l’acupuntura: La inserció de les fines agulles activa mecanismes inespecífics, però d’abast general i ben observables, que tant incideixen sobre el sistema nerviós com sobre la circulació sanguínia o la massa muscular. La interrelació de les diferents parts d’un organisme permeten que la inserció d’una agulla provoqui estímuls que poden ressonar en diferents indrets del cos.

L’acupuntura és eficaç perquè convida a l’organisme a actuar en favor de la homeostasis, la seva capacitat autocurativa, i permet que quan millori una cosa, en cadena, millorin totes les altres. Aquest és el sentit de l’acupuntura: dragar els punts nuats amb una fina agulla filiforme per afavorir que la vitalitat, entesa en el séu conjunt, flueixi de nou gràcies que desfà els nusos que l’obtruïen.

Per això l’acupuntura sempre podrà ser aplicada, recomanada i beneficiosa: regula i harmonitza. Beneficia un organisme en el séu conjunt –i per tant, també, cada una de les seves parts– perquè estimula el qi 氣.

L’acupuntura, gràcies a que incideix sobre el qi 氣, promou la vida.

No Comments

Post A Comment

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies