Vida

Sempre es viu a dins de la vida

Tota forma de vida viu a l’interior d’una altra forma de vida. Als nostres intestins, per exemple, hi habiten diversos microorganismes, i cada un d’ells és un ésser viu.

Els éssers més menuts habiten a l’interior o a la superfície dels cossos d’altres individus no tan menuts, i així és que, des de la més menuda de les criatures fins a la més gran, totes elles habiten en cossos que se sobreposen els uns sobre dels altres sense solapar-se.

Les vides dels éssers no son tan sols interdependents i estan interconnectades, sinó que físicament també s’entrecreuen, perquè tenen lloc en els mateixos espais simultàniament. No és pas cert que les vides conviuen les unes al costat de les altres, sinó que realment es barregen s’habiten els uns en els altres.

La Terra és viva

Si nosaltres podem viure a la Terra és perquè aquest planeta és viu: És gràcies a que està viu nosaltres hi podem viure. Si no ho estigués, de què ens alimentaríem? Com respiraríem? La vida que ens alimenta es troba al nostre entorn, certament, i la vida a la qual nosaltres alimentem es troba dins nostre. I també alimentem la vida de fora nostre, de la mateixa manera que la que tenim dins ens alimenta a nosaltres.

Així, de la vida en podríem dir que és allò que té lloc en n entorn viu: La vida sempre es viu a dins la vida. No es pot viure en un lloc que no estigui viu. Si l’entorn no és viu, no hi ha vida. La vida habita dins la vida.

Vida a mart

Quan algú es planteja anar a veure si hi ha vida a Mart, penso que més aviat van a veure quin tipus de vida hi deu haver allí, perquè naturalment, Mart ha de ser per força un planeta viu, ja que forma part d’un Sistema Solar viu, que al seu torn és part d’un Univers sempre viu.

Perquè hi pugui haver vida a la Terra hi ha d’haver vida a l’Univers. La vida no sorgeix de fora de la vida. La vida sorgeix en la vida mateix, i canvia de forma i estat, però tenint sempre lloc dins la vida.

Per poder donar vida, la Terra necessita estar viva, i per poder viure necessita que el Sol estigui viu. Ara, no em pregunteu quin tipus de vida tenen la Terra o el Sol, que això a mi em va gran, el què sí que síé i sí que m’atreveixo a afirmar és que, d’alguna manera o altra, la Terra és viva i, per tant, és un organisme viu en si mateix. I també el sol. Cada peça que podem distingir en sí mateix és un ésser viu.

Les coses molt grans i les coses molt petites, aquelles que tenen una mesura molt diferent a la nostra, com coses les llunyanes, ens resulten més difícils d’entendre que aquelles que ens son més similars, com els animals, però podem suposar que estan vives igualment. Per per analogia, només si el medi és viu els éssers que hi habiten podran viure. Si els éssers humans, els animals i les plantes estem vius, hem de suposar que també els minerals ho estan, perquè no estarien aquí, formant part d’aquest Univers, si no tinguessin vida. Tot l´’Univers és viu, i no pot ser d’altra manera, perquè sinó res ho estaria. La vida depèn de la vida. De la mateixa manera que cada un dels pèls de la nostra pell és viu, encara que no sapiguem si tenen consciència o no, cada una de les pedres que flota per l’Univers és viva, encara que tampoc en sapiguem quin amena de consciència, autoconsciència o sensacions físiques podrà tenir.

Potser el nostre fetge no és conscient de si mateix, però és viu. I la sal, doncs, perquè no hauria d’estar viva? Si és un aliment, aviva, i si aviva és perquè està viva. Allò que no està viu no pot pas avivar.

Així doncs, el nostre planeta, per estar viu, necessita que el Sistema Solar també ho estigui, i el Sistema Solar necessita que les altres galàxies també ho estiguin, de vives. Així ho van creure els xinesos de l’antiguitat, que admetien que la vida només es genera si hi ha vida. La vida no sorgeix pas de la no-vida, creien, perquè cal una forma viva perquè en pugui sorgir una altra.

La vida es transforma

Que tot és vida, en aquest Univers, és quelcom que els xinesos saben i proclamen des de fa més de dos mil 500 anys. Així ho creuen i així s’acosten al món, observant-lo com qui observa un ésser viu. La seva creença de que l’univers és vida forma part de totes les cosmovisions tradicionals, i només una cultura excepcional com la que avui ens domina que som uns éssers vius que habiten en un Univers mort. I per això busquen vida a Mart, sense busca, en canvi, quina mena de vida és la que reté el propi planeta Mart, ésser viu per definició.

La vida és transforma, digueren els xinesos de l’antiguitat. La vida no apareix. Canvia i muda, es reprodueix i pren noves formes, però no apareix del no res ni enmig de la no-vida. D’on sorgeix? No ho sabem pas, i segurament aquesta pregunta no la podrem respondre els vius, perquè nosaltres manifestem la vida, i la traspassem als altres éssers vius, sense que tinguem accés al secret de la fórmula per generar-la. Si no l’ha tingut cap espècie fins ara, el coneixement d’aquest secret, dubto molt que a nosaltres ens pugui ser revelat.

El què sí que sabem és que la nostra vida sorgeix de manera natural d’una altra forma de vida. Com hem dit, el tipus de consciència i de sensacions que puguin tenir les formes de vida que ens donen vida a nosaltres no ens podrà resultar ser accessible. En això de la vida hi ha més coses que ens resulten misterioses que cognoscibles. Però de la mateixa manera que podem tenir empatia amb els gats i els gossos, i constatar a ciència certa que viuen, podem imaginar que altres éssers amb els quals no podem connectar tant també són vius. Quan convivim amb els animals podem comprendre alguns dels misteris de la seva forma de vida. Quan ens rodegem d’arbres i plantes, també aprenem a sentir la seva vida. I si anem a la muntanya, podem aprehendre, en certa manera, la naturalesa de la seva vida. La naturalesa és la vida. Naturalesa i vida són sinònims.

La naturalesa és vida

No és que la vida sorgeixi en la naturalesa, és que la naturalesa és la vida. I canvia i es transforma constantment, perquè la vida està determinada a canviar constantment. La condició perquè sorgeixi vida és que hi hagi hagut vida prèviament, i la condició per al manteniment de la vida és que hi hagi més vida a l’entorn i a l’interior d’aquesta vida. Així, la vida sempre rodeja la vida. La naturalesa ens rodeja i és dins nostre. Són tant amos i senyors de la naturalesa com dependents i súbdits d’ella. Som, de fet una mateixa cosa, de la qual mai ens podrem allunyar ni separar, perquè si deixéssim d’estar en la naturalesa perdríem la vida.

No passa res si desconeixem les condicions, les formes, i la consciència que tenen les altres vides. No ens correspon a nosaltres comprendre-ho tot. És natural que no siguem capaços d’entendre quins tipus de vida es viuen al planeta Mart. Per això podem anar-hi a conèixer-les, com vam anar a la sabana a veure formes de vida animal. Però no per això entendrem del tot les altres formes de vida. També sabem que les persones que parlen altres llengües s’entenen entre si, i encara que no poguem mai arribar a comprendre la gramàtica i la semàntica de totes les llengües, tampoc mai podrem abraçar el secret de la vida de totes les formes de vida. No podem saber com és la vida de Mart, però no per això deixarem de pensar que la seva vida no és vida. La vida de Mart és tan vida com la de les persones, simplement que no arribem a comprendre la naturalesa d’aquesta vida.

Podem conèixer-les a fons, a les diferents formes de vida, probablement les hauríem de viure des de dins: Podem conèixer la vida del cos que habitem, però poca cosa més. Conèixer la vida dels altres és realment difícil, cal un exercici d’empatia gran, i com hem dit, si bé podem aspirar a fer aquest exercici amb gats i gossos, i amb els altres humans, ni tan sols a aquests éssers tan propers arribarem a conèixer-los del tot, i encara menys amb aquells que ens depassen de tant. Com una granota que viu a dins d’un pou, la vida que pugui tenir lloc a Júpiter ens resulta un absolut misteri.

Conèixer-nos a nosaltres mateixos

Però potser sí que podem arribar a conèixer-nos a nosaltres mateixos. Com a mínim, una mica millor del què ens coneixem. Crec que la gràcia de la vida radica en conèixer-la en primera persona. És interessant estudiar les altres formes de vida, però mai les arribaríem a conèixer tant com podem conèixer la nostra. ¿Perquè doncs no ens centrem en la forma més immediata? ¿O és que ja ho sabem tot, de nosaltres mateixos? ¿Perquè ens hauria de resultar més atractiu investigar formes de vida que ens resulten ignotes que no pas la forma de vida més immediatament propera que tenim?

L’acupuntura ens porta a sentir el nostre cos d’una manera diferent, força plena i profunda. La sensació de plenitud que ens aporta l’acupuntura és diferent a la que sentim habitualment. ¿Perquè no ens centrem a identificar aquest estat al qual accedim amb l’acupuntura, i intentem normalitzar-lo? ¿Perquè no posem l’acupuntura al nostre servei, per intentar sentir-nos a nosaltres mateix, més vius i més plens de vida, més propers a les altres formes de vida?

Harmonitzem-nos, naturalitzem-nos… siguem vida! L’acupuntura ens aporta un estat de consciència més vivaç, i aquest estat és normalitzable, és a dir, pot esdevenir habitual. Normalitzem la consciència vital. Fem-ne, del sentir-se viu, una realitat quotidiana. A això també ens hi ajuda l’acupuntura, perquè si aporta salut és perquè aporta consciència de vida. Si l’acupuntura està al servei de la salut és perquè està al servei de la vida.

L’acupuntura al servei de la vida

Quan gràcies a l’acupuntura haguem començat a sentir-nos d’una manera diferent, i poc a poc ens comencem a identificar amb aquestes sensacions que ens aporta l’acupuntura, aleshores estarem canviant la nostra manera de veure el món. No estem trobant-nos millor, que també, sinó que sobretot estarem veient el món com una cosa viva, i estarem entenen que tot el què ens rodeja és una forma de vida. Estarem sentint la vida i contemplant la vida. Estarem veient que tot és vida, que la vida ens rodeja i que la vida és dins nostre. Estarem veient la vida amb tota la seva magnificència, sense limitar-la a un cos cada vegada, sinó entenent que està en totes els cossos a la vegada, i que aquests cohabiten en els mateixos espais.

De vegades sentirem consonància amb altres formes de vida, i de vegades en sentirem la dissonància, perquè no sempre estem a gust amb les altres formes de vida… però sempre reconeixerem que, al nostre voltant, el què hi ha és vida. I així podrem començar a triar amb qui ens relacionem, perquè ho farem des del punt de vista de la vida, des del punt de vista de l’afinitat vital, no ja per motivacions mentals, polítiques, conviccions ideològiques o d’altra mena. Ens relacionarem amb la vida amb què sentim harmonia. Quan hom descobreix la vitalitat de la vida, la identifica arreu, i hi sent atracció. No es dirigeix, doncs cap on la vida no hi és respectada, sinó que se’ns va cap on la vida brilla amb més força.

La meravella de la vida

L’acupuntura és una via de curació, naturalment, però és molt que això:És un mètode de millorament constant. Qui estigui sa pot posar l’acupuntura al seu servei, perquè li permetrà afinar encara més els seus sentits i sentir-se encara millor. L’acupuntura ens aporta consciència, no només salut; ens aporta vida, no només curació.

En prendre consciència de la pròpia vida prenem consciència de la Vida en majúscules, de la vida que ens allotja i que ens rodeja, i així podem meravellar-nos pel fet de la vida. Quan la contemplarem ja no la mirarem com qui mira un paisatge bonic, i quan parlem de la vida a Mart ja no pensarem en qui va a mirar quatre pedres, com si anéssim a la Tarraco Romana. No, no: Quan contemplem la vida, la contemplarem amb tota la seva força i grandesa, i ens sorprendrà cada petita forma de vida, ens meravellarà cada diminuta mostra de vida, perquè entendrem que totes formem part d’un mateix cos, d’una mateixa vida, d’una mateixa naturalesa, i ens sentirem enormement feliços de pertànyer a aquest món. I ens sentirem importants, no per nosaltres mateixos, que seguirem essent diminuts i pràcticament irrellevants en el marc de l’existència de tot l’Univers. Ens sentirem grans perquè immens és el món, i ens sentirem part d’aquest món immens, i entendrem que la nostra vida contribueix a fer gran aquesta grandesa

Som una part d’una vida tan gran, que a cada minut i a tot arreu la podem contemplar i meravellar-nos-en… ¿no ho veieu?

No Comments

Post A Comment

Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies